Els programes d’Aprenentatge Internacional Col·laboratiu en Línia, més coneguts pel seu nom en anglès “Collaborative Online International Learning”, o simplement per les seves sigles COIL, són una innovadora metodologia educativa que permet a estudiants i professors de diferents parts del món aprendre tot col·laborant junts sense la necessitat de realitzar mobilitats físiques d’un país a l’altre país, d’aquí que un programa COIL és una opció metodològica d’internacionalització a casa.
Aquests programes, que es realitzen emprant plataformes en línia, es basen en la col·laboració entre institucions d'educació superior de diferents països, on els professors co-desenvolupen i co-imparteixen mòduls de cursos que inclouen projectes col·laboratius.
Els COIL són fàcils d’entendre en la seua concepció malgrat que presenten alguna dificultat (totalment salvable) en la seva implementació. M’explico, la idea és simple, un professor o una professora d’una universitat imparteix una assignatura què és molt similar en temàtica i continguts a una altra assignatura d’una altra universitat d’arreu (també poden ser assignatures diferents, però que poden complementar-se). Els professors d’ambdues assignatures contacten i decideixen fer-ne una part -o tota, però en aquest cas és més complex- en conjunt.
Les facilitats de les noves tecnologies ens ofereixen la part essencial per la comunicació cooperativa. Pel que fa a la implementació, com he comentat, hi ha alguns factors a tenir en compte, entre els més importants destaco:
- La coordinació acadèmica temàtica: dues assignatures impartides per dos persones diferents, mai es desenvolupen de la mateixa manera, cal, per tant, una coordinació dels continguts i de les activitats formatives i avaluatives.
- La coordinació temporal: perquè un COIL funcioni bé, un nombre significatiu de classes o activitats han de realitzar-se de manera síncrona, cal, per tant, ajustar els horaris d’ambdues assignatures, on entren en joc els horaris dels mateixos professors i els espais de realització en cada una de les universitats. Aquesta dificultat de coordinació es veu incrementada quan les dues entitats són de països amb molta diferència horària. Per exemple, per realitzar un COIL entre una assignatura de la UdL i una del TEC de Monterrey, caldrà tenir en compte les 7 hores de diferència entre nosaltres i Mèxic.
- Els equipaments adequats: si bé és cert que avui en dia disposem de moltes, i bones, opcions per la realització de classes en línia, quan volem fer-ho de forma grupal no en tenim prou disposant de programari especialitzat, necessitem a més, que les aules estiguin dotades d’equips de vídeo i àudio adequats a l’activitat.
- Elecció lingüística: tota activitat requereix una llengua de comunicació, i en una activitat internacional difícilment els dos interlocutors utilitzen la mateixa llengua. Quan això passa, caldrà decidir la llengua d’ús per la comunicació entre les dues comunitats d’estudiants i professors, fet que s’aplica a totes les facetes de l’activitat: les classes, els exercicis i activitats, el campus virtual, etc. Tot i això, com és ben sabut, l’anglès és actualment la llengua internacional de facto i és, per tant, la llengua més habitual en els COIL (fet que, al meu entendre, suposa una bona oportunitat pels nostres estudiants).
Tot i això, la part essencial és la voluntat de fer-ho possible. Si la voluntat és ferma, els entrebancs es converteixen en oportunitats en benefici de l’aprenentatge dels estudiants, que és el més important.
Els principals beneficis dels programes COIL són:
- Intercanvi Intercultural: els programes COIL ofereixen als estudiants l'oportunitat de desenvolupar competències interculturals mitjançant la col·laboració amb companys d'altres països. Això els ajuda a entendre millor diferents perspectives culturals i a preparar-se per a un mercat laboral global.
- Aprenentatge Basat en Projectes: tot i que els COIL admeten tota mena d’activitats, aquests acostumen a desenvolupar-se a partir d’activitats en què els estudiants treballen junts en projectes reals que requereixen la seva participació activa i col·laborativa. Aquest enfocament pràctic fomenta l'aprenentatge aplicat i l'ús de tecnologies digitals per superar les barreres geogràfiques.
- Accessibilitat, Inclusió i Major oportunitat d’internacionalització: els COIL són accessibles per a tots els estudiants, independentment de la seva ubicació geogràfica o situació econòmica. Això garanteix una participació equitativa i inclusiva, cosa que permet que més estudiants tinguin accés a experiències d'aprenentatge internacional, inclús sense moure’s del seu propi context.
- Flexibilitat: els projectes COIL poden variar en durada i format, des de projectes de diverses setmanes fins a projectes que duren tot un semestre. A més, acostumen a barrejar sessions sincròniques (en temps real) i asincròniques (a diferents moments), adaptant-se a les necessitats dels estudiants i professors.
- Desenvolupament de Competències Digitals: Els estudiants milloren les seves habilitats digitals mitjançant l'ús de plataformes en línia, videoconferències, grups de discussió en línia i altres eines digitals. Com és sabut, aquestes competències són essencials en el món digital actual.
En resum, els programes COIL són una excel·lent oportunitat per als estudiants d'ampliar els seus horitzons acadèmics i culturals, treballant conjuntament amb companys de tot el món mitjançant un entorn virtual. Aquest tipus d'aprenentatge no només enriqueix els seus coneixements acadèmics, sinó que també els prepara per a un futur personal i professional en un món cada vegada més globalitzat.
A la UdL, tret d’algunes experiències d’alguns professors i algunes professores, aïllades i totalment voluntàries (que destaco), encara no hem implementat experiències COIL a escala institucional. Per posar-hi remei, el Vicerectorat d’Internacionalització, juntament amb la unitat de Suport i Assessorament a l'Activitat Docent (SAAD) depenent del Vicerectorat d'Ordenació Acadèmica i Qualitat, estem dissenyant les eines que han d’impulsar la realització d’experiències COIL a la nostra universitat.
Algunes referències:
Toni Granollers Saltiveri, Vicerector d'Internacionalització i professor Agregat de les titulacions d’informàtica a l’Escola Politècnica Superior